La COMASALA, situada a la població d’Artesa de Lleida, és una cooperativa agrícola de caràcter social que es dedica a defensar els interessos dels agricultors i de les seves famílies. Es va crear al 1992, i des de llavors ha aconseguit 306 socis.
Pel que fa a la representació a altres entitats d’àmbit agrícola, a través d’ACTEL, la COMASALA és sòcia de Transalfals, una de les més importants deshidratadores d’alfals de l’Estat espanyol.
ARTESA DE LLEIDA
La història d’Artesa de Lleida, localitat situada a l’est de la comarca del Segrià, comença 300.000 anys abans de Crist, a jutjar per les troballes arqueològiques que s’han trobat al llarg dels anys al nucli de la població.
Jaciments com el del Clot del Ballester, el Secanet, la Gravera, el Tossal de l’Embrosi, Caldolles, el dels Colomers o el Baluard demostren que la zona on ara està situada la població del Segrià ha acollit poblats durant tot el paleolític i l’època romana. La ceràmica ibèrica que s’ha trobat indica que també hi va haver un poblat ilergeta.
Les primeres dades escrites sobre Artesa de Lleida es troben al segle XII, després de la conquesta cristiana de Lleida pel comte Ramon Berenguer IV i s’emmarquen en el procés de donacions de drets als senyors que havien participat al setge de Lleida. La primera referència escrita és en un testament del 1.156.
Fins el 1319, la localitat, formada per templers i pagesos que conreen les propietats a canvi de delmes, s’integra a la comarca templera de Gardeny. Després passa a formar part de l’ordre militar dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la desamortització. D’aquest primer nucli urbà, que es va extendre entre els actuals carrers del Castell, el Fossar Vell i la travesia del Fossar Vell, no queda cap resta. Com tampoc es conserva res de l’església de Sant Miquel Arcàngel (s. XII) que després va ser església de l’Assumpció de Nostra Senyora. Va ser enderrocada poc abans de la construcció de l’actual.
A mitjants del segle XIV durant el regnat de Pere el Cerimoniós, segons un cens del 1356, Artesa de Lleida tenia 35 cases habitades (150 veïns en total). Aquesta població es va reduir a causa de les pestes, que van empobrir molt la població. A finals del XV, la recuperació econòmica va suposar un augment del nombre de famílies. Hi havia 43 cases habitades, un nombre que es va mantindre durant un segle.
Va ser a finals del segle XVI i principis del XVII quan es va construir el nucli urbà de la Vileta, que ara coneixem. Suposa una nova estructura urbanística,
Durant el segle XVIII, es construeixen els dos temples religiosos que ara es poden visitar: l’església de Sant Miquel, al costat sud de la Vileta, i uns anys més tard, l’ermita de Sant Ramon. A partir de finals d’aquest segle, la població, registrada en 389 habitants, no para de crèixer.
La construcció del Canal d’Urgell, a finals del segle XIX, és una dada clau en la història recent d’Artesa de Lleida. Va convertir en regadiu la meitat de les terres de la localitat, cosa que suposa l’inici del desenvolupament agrícola i econòmic d’aquesta població. A més a més, es pot considerar com l’inici de la modernitat a la localitat, ja que porta millores higièniques (amb l’arribada de l’aigua a les cases i la xarxa de clavegueres) i socials (arriba l’enllumenat públic i privat als carrers).
En l’actualitat, Artesa de Lleida s’extén al llarg de 24 Km2 i compta amb una població de 1.217 habitants.
Aquesta localitat lleidatana celebra diverses festes locals durant l’any, les principals són:
- Sant Antoni (17 de gener). Es fa un dinar de germanor amb olla barrejada.
- Sant Isidre (15 de maig). S’homenatja els jubilats.
- Festa Major d’agost, per Sant Ramon (31 d’agost), que se celebra l’últim cap de setmana d’agost.
- Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre). Es convoca un concurs de cassoles i s’organitza una cantada d’havaneres.
- Revetlles de Sant Joan i Sant Jaume.
- Nadal, Cap d’Any i cavalcada de Reis.